Te trobe a faltar.

Tinc una mania inconfessable i és que m'encanta cabussar-me en els teus ulls,
tocar-te en silenci, besar-te lentament per tot el cos.
L'alba ens sorprèn mirant-nos tendrament,després de la batalla sempre ve la calma,
des de teu llit tot sembla diferent.

Tinc una mania incontrolable i es que m'agrada mossegar-te en el bescoll,
ficar-te les mans per dins de la brusa i jugar amb els teus pits, i arrancar els botons dels teus pantalons, amb tant poca destresa que redolen per terra com si foren dos gladiadors.

Ja no aguante més, vaig a rebentar, sent calfreds per la columna vertebral...
¡Quina sensació d'immortalitat! com si tan sols existirem en el món nosaltres dos,
com si acariciara els núvols amb les mans...

Sent una alegria irreprimible cada vegada que em desperte al teu costat, i em ve a la memòria
la nit increïble que se n'ha anat volant.
Isc al carrer, camine entre la gent, és hora de somriure, és el moment d'escriure cançons que parlen del present.

Ja no aguante més, vaig a rebentar, sent calfreds per la columna vertebral...
¡Quina sensació d'immortalitat! com si tan sols existirem en el món nosaltres dos, com si el temps es detinguera en aquest mateix instant,com si acariciara els núvols amb les mans...